L'Anna va tancar el blog que havia estat llegint amb un somriure a la boca. Fem-ho, deia. Sense voler, l'autora l'animava a ella, lectora anònima, a fer allò que realment tingués ganes de fer.
Va sortir de casa, va anar a buscar el seu xicot i se'l va endur un cap de setmana a gaudir de l'aire de la muntanya. Quan ell extranyat li va preguntar com és que havia tingut aquell rampell, l'Anna només li va poder dir, si volem fer-ho, fem-ho!
El xicot de l'Anna va anar a treballar molt content aquell dilluns, sense saber que nou mesos després naixeria el seu primer fill. Tenia una petita botiga de roba que feia molt de temps que volia canviar i no s'atrevia. Aquell dia va trucar al decorador i li va explicar totes les idees que tenia per la seva nova botiga. El decorador, un vell amic amb el que es veien molt de tant en tant, li va preguntar el perquè de la seva decisió, ja que portava més de dos anys postergant-la. I ell li va dir: "fem-ho, i prou".
El decorador, que estava enamorat de la seva sòcia però mai s'havia atrevit a dir res, es va acostar a ella aquella tarda, la va convidar a sopar i davant la sorpresa d'ella ell va dir: "si tenim ganes de fer alguna cosa, fem-ho".
La sòcia del decorador, una jove amb moltes idees però curiosament molt tancada amb tot allò que sonava a nou o estrany, aquella nit al restaurant davant del cambrer, just entre el segon plat i les postres, li va dir al decorador. "Molt bé, doncs fem-ho", mentre li acariciava la cama amb el seu peu nu.
El cambrer, a qui les paraules el van inspirar, i recolzant-se en el fem-ho de la jove decoradora, va anar a buscar el seu cap i li va dir que després de 5 anys treballant en aquell restaurant sense cap somriure ni cap paraula amable de part d'ell, havia decidit deixar el restaurant per a viure la seva vida i ser feliç sense haver de rendir pleitesia a aquell amo que tant malament el tractava.
Una clienta, que estava a la cua del lavabo va sentir la conversa, i mentre es rentava les mans li repicava al cap "Fem-ho, fem-ho". Aquella nit va arribar a casa la seva germana amb les maletes. Deixava casa seva, farta de la incomprensió i de la violència del seu marit. "Nena, he decidit estimar-me una mica i he pensat: fem-ho, i he marxat. Tinc por, però sé que et tinc al meu costat".
La germana, emocionada per la valentia de la seva germana, va decidir posar els punts sobre les is a la seva vida, va convidar a dinar els seus fills, amb els que tenia ben poca comunicació i els problemes típics de pares i fills, i els va dir: "Podem comunicar-nos, estimar-nos, respectar-nos i no veure'ns com enemics, fem-ho".
La filla, feliç perquè per fi havia tingut una conversa sincera amb la seva mare, va anar a veure la seva millor amiga. La seva il·lusió era ser metge, però les notes no l'acompanyaven. Li va dir a la seva amiga, "lluitem per el que volem, au, fem-ho".
L'autora del blog, aliena a tot això, seguia posant a la seva pàgina les petites coses que la vida li anava portant, fragments de records, de converses, de sentiments, sense saber que les seves paraules, mica en mica, de la manera més senzilla, podien canviar el món.
Per la Sònia.
Va sortir de casa, va anar a buscar el seu xicot i se'l va endur un cap de setmana a gaudir de l'aire de la muntanya. Quan ell extranyat li va preguntar com és que havia tingut aquell rampell, l'Anna només li va poder dir, si volem fer-ho, fem-ho!
El xicot de l'Anna va anar a treballar molt content aquell dilluns, sense saber que nou mesos després naixeria el seu primer fill. Tenia una petita botiga de roba que feia molt de temps que volia canviar i no s'atrevia. Aquell dia va trucar al decorador i li va explicar totes les idees que tenia per la seva nova botiga. El decorador, un vell amic amb el que es veien molt de tant en tant, li va preguntar el perquè de la seva decisió, ja que portava més de dos anys postergant-la. I ell li va dir: "fem-ho, i prou".
El decorador, que estava enamorat de la seva sòcia però mai s'havia atrevit a dir res, es va acostar a ella aquella tarda, la va convidar a sopar i davant la sorpresa d'ella ell va dir: "si tenim ganes de fer alguna cosa, fem-ho".
La sòcia del decorador, una jove amb moltes idees però curiosament molt tancada amb tot allò que sonava a nou o estrany, aquella nit al restaurant davant del cambrer, just entre el segon plat i les postres, li va dir al decorador. "Molt bé, doncs fem-ho", mentre li acariciava la cama amb el seu peu nu.
El cambrer, a qui les paraules el van inspirar, i recolzant-se en el fem-ho de la jove decoradora, va anar a buscar el seu cap i li va dir que després de 5 anys treballant en aquell restaurant sense cap somriure ni cap paraula amable de part d'ell, havia decidit deixar el restaurant per a viure la seva vida i ser feliç sense haver de rendir pleitesia a aquell amo que tant malament el tractava.
Una clienta, que estava a la cua del lavabo va sentir la conversa, i mentre es rentava les mans li repicava al cap "Fem-ho, fem-ho". Aquella nit va arribar a casa la seva germana amb les maletes. Deixava casa seva, farta de la incomprensió i de la violència del seu marit. "Nena, he decidit estimar-me una mica i he pensat: fem-ho, i he marxat. Tinc por, però sé que et tinc al meu costat".
La germana, emocionada per la valentia de la seva germana, va decidir posar els punts sobre les is a la seva vida, va convidar a dinar els seus fills, amb els que tenia ben poca comunicació i els problemes típics de pares i fills, i els va dir: "Podem comunicar-nos, estimar-nos, respectar-nos i no veure'ns com enemics, fem-ho".
La filla, feliç perquè per fi havia tingut una conversa sincera amb la seva mare, va anar a veure la seva millor amiga. La seva il·lusió era ser metge, però les notes no l'acompanyaven. Li va dir a la seva amiga, "lluitem per el que volem, au, fem-ho".
L'autora del blog, aliena a tot això, seguia posant a la seva pàgina les petites coses que la vida li anava portant, fragments de records, de converses, de sentiments, sense saber que les seves paraules, mica en mica, de la manera més senzilla, podien canviar el món.
Per la Sònia.
______________________________
Las tres palabras para este cuento son de Sònia y son au, fem, ho, traídas a la memoria durante una cerveza para mujeres en la que hablamos de muchas cosas que no habían sido dichas.
2 comentarios:
estimada, ets una màquina... de fer paraules. m'encanta. bueno, a l'autora del blog (jeje), li agrada trobar persones amb les que emmirallar-se, sentir-se còmplice de petits moments que la fan ser feliç.
impulsiva, directa, protagonista, riallera, tímida (ejem), ets la reina. la reina de les reaccions en cadena, encadenant somriures la vida passa molt, moolt, mooolt més entretinguda.
pd. com cony has pogut escriure això en un parell d'hores... he d'afegir un adjectiu nou a la llista: obstinada
again, m'encanta.
motors en funcionament...
un petonàs.
sss
gràcies a tu.
:)
Publicar un comentario